Logo UDACEBA

La desCOBERTA. Entrevista a Esther Mansilla

Autor: Laura Aranalde. Comunicació en salut

“Estic acostumada a competir amb 8 rodes i amb 23 noies al meu costat. Però me n'he adonat que moltes vegades a la vida estaràs tu sol. I encara que algunes persones et facin costat moltes vegades seràs tu contra 23 persones”

 

 

Amb només 24 anys acabats de fer, la infermera Esther Mansilla té ja una llarga trajectòria personal a diferents nivells. Gironina graduada en infermeria, el 2017 va cursar un màster en pediatria. Aquest mateix any es va començar a endinsar en el món professional: va tenir l’oportunitat de conèixer el món de la Comunitària a Olot i des de març de 2017 que treballa a l’EAP Sardenya, Barcelona.

 

Vital, entusiasta i plena d’activitat, l’Esther ha compaginat la seva vida d’estudiant amb la seva gran afició: el patinatge. Campiona del món en modalitat grupal, ha après que sovint la competició va més enllà de les 8 rodes. I amb elles ha après a superar els reptes de la vida...

 

 

Esther Mansilla. Infermera EAP Sardenya

 

Què comporta ser infermera?

Realment fins que no ets dins aquest món no t’adones de la complicitat que comporta ser infermera. No és fer una simple cura, sinó veure’n l’evolució. Al final, el que més satisfà és veure que la teva feina ha servit per alguna cosa, fins i tot en el tracte amb les persones. És l’acompanyament al pacient. De vegades trobes gent que realment el que necessita és que l’escoltin. És la recompensa dels pacients quan et diuen que se senten ben atesos i que estan a gust amb tu.

 

Darrerament has descobert la comunitària... a quin nivell?

Formo part de l’associació Biot, una ONG que treballa per la inclusió dels nens i nenes amb risc d'exclusió social. I des de l’any passat, amb 11 companys hem creat l’Associació SOMARA i treballem l’àmbit del lleure, l’àmbit de la salut i alguns projectes internacionals. Fem gimcanes de salut en adolescents, nens petits, jornades a instituts... i tenim la idea de poder anar endegant nous projectes.

 

SOMARA està a tot Catalunya?

Tenim algun projecte d’esport a Girona, a Reus i aquest any volem iniciar-ho a Barcelona. Els projectes de salut de moment els tenim focalitzats a la província Girona, amb la intenció de poder estendre’ls més endavant. A nivell internacional comencem el projecte de voluntariat a Gambia per anar allí el mes d’agost i poder dur a terme allí accions d’educació per la salut.

 

Com valores el treball que es fa actualment de comunitària al nostre país?

Abans d’estudiar la carrera a mi personalment no m’arribava gaire informació de promoció de la salut, almenys no m’ho semblava. Ara en canvi, a l’estar dins els sector sanitari veig que n’hi ha molta: informació sobre vacunes, sobre com abordar la sexualitat,... ara bé, també cal avaluar si els resultats són bons. Fins a quin punt ho estem fent bé?  Per exemple, una companya de medicina l’altre dia em comentava que segueixen havent-hi motes malalties de transmissió sexual, amb un percentatge elevat... és un problema real.

 

Com vas descobrir què volies ser de gran?

Jeje... és una mica complicat. Realment a 2n de batxillerat no sabia què volia estudiar. La meva mare és infermera i el que sí tenia clar és que volia alguna cosa de tracte humà. I al final el que em va fer decidir van ser les assignatures. I al començar la carrera vaig dir, ostres m’encanta. I amb les pràctiques ja ho vaig veure molt clar. Paral·lelament sempre m’han agradat molt els nens. Vaig fer de monitora de casals... I tenia clar que volia fer el màster de pediatria. Però encarat a la comunitària. Primer m’agrada la comunitària, i després la pediatria. A Sardenya alguns dies puntuals em traslladen a pediatria. Així vaig combinant les dues vessants.

 

L’esport ha estat sempre part de la teva vida, la teva passió.

Si, vaig començar amb 4 anys a patinar i en total han estat uns 19 anys sobre rodes. Vaig començar competint agafant-ho com un “hobby” després de l’escola. I amb 12 anys vaig pujar al primer equip, competint a nivell mundial. El club és per mi com una família. Convius amb ells... i els reconeixements que reps fa que acabi sent la teva passió. Som un grup de 24, i cada any intentem representar una història que ensenyi una filosofia de vida, com la supervivència, la innocència,... Un missatge en positiu que fa que el pavelló es quedi en silenci. És la nostra màgia.

 

Esther Mansilla. Campionat de patinatge

 

Quins valors tenen en comú la infermeria i el patinatge.

Primer de tot la constància. Per fer un campionat bé, has de treballar molt. En infermeria passa el mateix. Si vols veure com evoluciona una cura, que una persona perdi pes fent una dieta,... has de ser constant, i també amb la formació personal. També el treball en equip. Quan rema una, remem totes i quan una cau, caiem totes. A nivell d’equip assistencial també hem d’anar tots a la una.

 

Què has après de la competició més enllà de la pista?

Et puc assegurar que estic acostumada a competir però a competir amb 8 rodes i amb 23 noies al meu costat. Llavors m’he adonat que moltes vegades a la vida estaràs tu sol. I encara que algunes persones et donin costat moltes vegades seràs tu contra 23 persones. A nivell professional també et toca competir. I fins i tot s’ha d’aprendre a competir amb tu mateix, per voler ser millor persona i millor professional. A nivell esportiu el saber ser competiu i el saber estar penso que em serviran per aplicar-ho a l’àmbit laboral.

 

 

De tu a tu...

 

“Si de vegades no podem aconseguir fer coses grans hem de procurar fer coses petites però de manera gran”

 

Què és l’empatia per tu?

El contacte visual, el somriure i després el parlar amb un to càlid fa que empatitzis molt. I sobretot l’escolta, saber escoltar a la persona.

 

Has fet realitat el teu somni?

El somni de petita d’arribar lluny amb l’esport l’he complert. El somni de l’adolescent seria trobar una feina que t’ompli i penso que l’he trobat. De moment si. Potser sortiran altres somnis nous...

 

Com definiries la vida en una o dues paraules?

Jo tinc un lema... Si de vegades no podem aconseguir fer coses grans hem de procurar fer coses petites però de manera gran.

 

Què canviaries del món?

Uf...  saps què passa? Sóc una persona que m’adapto a tot. Però si que en l’àmbit professional, en el tema de la infermeria penso que hauria d’estar més ben valorada...perquè sovint tot el que fem les infermeres és poc conegut i poc reconegut.

 

El teu color.

El groc, de tota la vida. Aquest últim any també m’agrada el blau turquesa perquè representa 4 ítems: la felicitat, l’amistat, el món infantil i la salut.

 

 

 

Data: 24 de març de 2018
UNITAT DOCENT D'ACEBA / Sardenya, 466 - 08025 Barcelona / Tel. 93 567 43 80 / udaceba@udaceba.cat