Logo UDACEBA

L'educació a l'Escola La Sínia: una responsabilitat compartida

Autor: Jordina Codinachs, Xavier Planàs, Marta Puigdesens. Equip directiu de l’Escola La Sínia de Vic.

Al llarg dels últims 15 anys, la societat mundial ha experimentat un seguit de canvis i moviments migratoris que s’han anat desenvolupant i gestionant de diferent manera segons les polítiques migratòries de cada país i cada territori, en què entenem que un dels principals objectius ha estat treballar per a la creació d’una societat plural, intercultural i més diversa.


La ciutat de Vic, i concretament el barri del Remei, entorn en què està ubicada l’escola “la Sínia”, des de la dècada dels 90 ha estat una de les zones de la ciutat acollidora de població obrera procedent de migracions majoritàriament de països extracomunitaris.

 

Així doncs, el projecte socioeducatiu de l’escola “La Sínia” atén i dóna resposta educativa a la realitat multicultural i multilingüe que caracteritza el barri, amb més de 400 alumnes i 270 famílies de 19 nacionalitats associades a 15 idiomes diferents, com a element normalitzador de la diferència i potenciador de la convivència i la inclusió.

 

Escola La Sínia. Alumnes de P4

L’Agnes, compartint un espai de temps amb els infants de P4.

 

Davant aquests nous contextos socials que porta implícita la diversitat, en el sentit més ampli de la paraula (cultural, social, acadèmica i econòmica), considerem que calen noves respostes educatives a les desenvolupades fins fa alguns anys. Així doncs, estem parlant d’una nova manera d’entendre i concebre l’educació, més enllà de l’ensenyament purament acadèmic, des d’una visió comunitària on creiem que l’escola n’és i n’ha de ser el motor de tota actuació i atenció directa a l’alumnat i a la seva família. Tal i com diu Subirats (2002)(1) la comunitat escola no pot reduir-se a una institució reproductora de coneixements i capacitats, ha de ser entesa com un lloc en què es treballin models culturals, valors, normes i formes de conviure i relacionar-se. Una escola oberta i flexible que acull el que esdevé al món i que necessàriament ha d’adaptar-se als nous reptes que aquesta societat canviant i complexa ens planteja. Entenem doncs, que l’escola com a institució ha d’educar i capacitar, al màxim, als infants d’avui per fer-los el més competents i feliços possibles, oferint-los les eines i les estratègies necessàries per a fer front al seu futur a curt i a llarg termini.


L’escola i tot l’equip que en formem part, seguint la idea d’Abraham Maslow(2) en la seva teoria de la jerarquia de necessitats, concebem a l’infant com un ésser global el qual ha de ser concebut com un tot i en el que figuren i convergeixen sentiments, pensaments, conductes i accions.

 

Per tal d’ajudar-lo en el seu creixement integral hem de contemplar un seguit de premisses que conformen el tot: que aquest infant forma part d’un entorn familiar, que forma part d’un entorn social proper (territorial local) i sovint d’un entorn social més llunyà (país d’origen de la família), que té unes necessitats físiques, afectivo-emocionals, socials, acadèmiques…, que té unes vivències i experiències i per descomptat unes potencialitats i capacitats.

 

Som conscients que aquest nou enfocament pedagògic requereix d’un abordatge transversal coordinat amb les diferents entitats i institucions de la ciutat per a la promoció de l’alumnat i de les seves famílies. Així doncs, el desenvolupament de l’acció socioeducativa és possible mitjançant el treball d’un equip interdisciplinar des dels tres àmbits d’atenció primària del territori local: educació, salut i serveis socials. La definició d’objectius comuns són els facilitadors del desenvolupament d’actuacions conjuntes, que promouen la coresponsabilització de les famílies en el procés educatiu dels seus fills/es i amb la complicitat de l’entorn que ens acull.

 

CAP de la Sínia

La Ramatoulaye Diao jugant al racó del metge ( CAP de la Sínia) amb els infants de P5.

 

La deslocalització de l’atenció dels professionals de pediatria de salut de l’EAP Vic i dels Serveis Socials de l’Administració local dels seus centres habituals per tal de confluir a l’escola de forma sistemàtica i regular és i ha estat l’estratègia bàsica per tal d’oferir una millor atenció a l’infant. Entenem que les actuacions normalitzadores en base al treball integrat amb els diferents agents educatius hauria de permetre controlar les interaccions especifiques que es produeixin a l’entorn familiar i social d’alguns alumnes per poder canviar l’estímul pels aprenentatges.


Així doncs, l’èxit acadèmic i personal de tots els alumnes i les seves famílies és l’objectiu principal de l’equip de mestres; però l’experiència ens ha demostrat que per aconseguir aquest objectiu requerim de la transformació dels equips de claustres passant d’equips unidisciplinars a equips interdisciplinars, amb nous professionals de diferents àmbits. Aquest nou plantejament que porta implícit la coordinació permanent i el treball conjunt regular amb l’educador social i l’equip de pediatria ens ha de permetre controlar les necessitats específiques de cada alumne que poden influir en el procés educatiu de l’infant. D’aquesta manera, partint de les necessitats detectades pels propis docents, l’equip interdisciplinar de forma conjunta, defineixen el pla d’actuació més adequat i cada un dels professionals hi dóna resposta des de la seva especialitat i àmbit (educació-social-salut), dins el context escolar.

 

Actualment la comunitat educativa de l’escola té definides dues línies estratègiques d’actuació: una basada en el tractament individual de casos i l’altra en el desenvolupament d’un treball de prevenció familiar. Aquestes volen donar resposta a un dels tres objectius generals del projecte educatiu de centre, actuar davant les interferències i/o negatives sociofamiliars davant aquells alumnes que presenten situacions d’exclusió social.

 

Partint de la idea que el context escolar és l’espai més normalitzador per a tot infant, en què ni la condició sociocultural ni socioeconòmica ha de ser afavoridora o desfavoridora d’oportunitats, entenem que no hi ha millor lloc per al desenvolupament de les actuacions coordinades i conjuntes a fi d’una bona atenció integral.

 

Escola La Sínia. L'hora del conte

Famílies i infants compartim l’hora del conte

 

És amb l’equip interdisciplinar i el treball en xarxa amb les diferents entitats i institucions del barri, que cal que assegurem situacions d’equitat per aconseguir la igualtat d’oportunitats en defensa d’una educació de qualitat per a tothom.

 

 

La Sínia és el resultat del treball d’un equip compromès i implicat en l’educació del nostre país i de la ciutat de Vic que lluita, dia sí i dia també ... 

  • Perquè l’educació i la formació de qualitat sigui accessible per a tothom al marge de les condicions socioeconòmiques i socioculturals. 
  • Perquè les necessitats bàsiques de tots els infants estiguin cobertes.
  • Per assegurar unes condicions de vida saludables i a les atencions que els permetin mantenir la seva salut.
  • Perquè tinguin oportunitats de joc, de lleure i d’activitats culturals i esportives.
  • Perquè aquesta societat desigual sigui cada vegada més equitativa.
  • Perquè tots i cada un dels infants siguin FELIÇOS!


En definitiva, tal i com diu Jaume Funes(3), ocupar-nos de la infància en condicions de pobresa és construir i garantir oportunitats educatives perquè tinguin present i perquè puguin imaginar un futur.

 

 

Bibliografia

  1. Subirats, J. (2002). Educació i Comunitat. Temps d'Educació,26, 181-200.
  2. Maslow, A. (1943). The Theory of Human Motivations.
  3. Funes, J. (2013). Decàleg per a una preocupació sensata. Crèdits, núm.202.

 

 

Citació

Autor: Codinachs Jordina, Planàs Xavier, Puigdesens Marta.

Títol article: L'educació a l'Escola La Sínia: una responsabilitat compartida

Revista: APSalut. Volum 4. Número 3. Article 69

 

Data: 22 de maig de 2016
UNITAT DOCENT D'ACEBA / Sardenya, 466 - 08025 Barcelona / Tel. 93 567 43 80 / udaceba@aceba.cat